EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dimecres, 1 de febrer de 2012

INVITACIÓ

(Fotografia pròpia: escultura de Florència)
M’invites, em crides amb força
al combat.

Esperes de mi el gest
titànic de la paraula,
            la justa
consciència d’allò etern dins un gargot.

Esperes de mi la lucidesa
del concepte
           brodat amb garlandes
                      d’or i llorer.

Eixiré a la porta a esperar-te, sí,
però has d’ensenyar-me la primera paraula!

La paraula eterna!

4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

La paraula eterna naix amb cada vers, amb cada poema. Molt bonic.

lisebe ha dit...

Realment preciós !!!

Sincerament.

Una abraçada

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Quan obri la porta entrarà un doll de paraules, potser l'hi trobaràs la teva paraula eterna. Segurament cadascú te la seva própia...
Petons,

Calpurni ha dit...

Gràcies a totes pels comentaris.
Quina necessitat tenim de les paruales!
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada