EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dijous, 23 de febrer de 2012

MEMÒRIA DE L'AIGUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
tanquem l'instant
en cercles de vida
i donem-li el nom
de l'infinit

tanquem l'instant
en cercles d'infinit
i el temps esdevé
petit com un somriure
i s'esvaneix sense soroll
Anna Montero
Arbres de l'exili
Gregal llibres, 1988
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un instant, encara que sigui petit com un somriure, pot esdevenir infinit en el temps...

Calpurni ha dit...

... i retornar com un terrabastall, M. Rosell.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada