EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 23 de febrer del 2012

MEMÒRIA DE L'AIGUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
tanquem l'instant
en cercles de vida
i donem-li el nom
de l'infinit

tanquem l'instant
en cercles d'infinit
i el temps esdevé
petit com un somriure
i s'esvaneix sense soroll
Anna Montero
Arbres de l'exili
Gregal llibres, 1988
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un instant, encara que sigui petit com un somriure, pot esdevenir infinit en el temps...

Calpurni ha dit...

... i retornar com un terrabastall, M. Rosell.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada