EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 10 de febrer del 2012

XIQUETS DE LA GUERRA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Als xiquets de la guerra
Ets presa de guerra,
ocell sense ales
que la fam salvatge
forada en festa.

Estripes l'alé
d'una primavera
cansada i sense veu,
amb llavis de cendra.

I restes tot sol,
gemec de la sang,
ostatge d'horror,
fantasma de carn.

Per a tu la metralla
és font i aliment,
promesa d'esper,
futur que no espanta.

Enlloc et coneixen,
solet de justícia!

Somies un món,
és pura quimera:
enyor del teu cor
malson de la terra.

Josep Lluís Abad
Crisàlide d'esperança
Ed. Germania, 1995
Més sobre l'autor al seu blog

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em fan molta pena els xiquets de la guerra, enlloc de somnis tenen malsons. Potser algun dia alçaran el vol buscant primaveres...
Bon diumenge.

Príncep de les milotxes ha dit...

Pots emprar, sempre, qualsevol material escrit per mi en format paper o digital.

Molt amable de la teu part, Calpurni.

Calpurni ha dit...

El xiquets de la guerra, una de les indignitats d'aquesta humanitat tan poc humana.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada