 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Als xiquets de la guerra
Ets presa de guerra,
ocell sense ales
que la fam salvatge
forada en festa.
Estripes l'alé
d'una primavera
cansada i sense veu,
amb llavis de cendra.
I restes tot sol,
gemec de la sang,
ostatge d'horror,
fantasma de carn.
Per a tu la metralla
és font i aliment,
promesa d'esper,
futur que no espanta.
Enlloc et coneixen,
solet de justícia!
Somies un món,
és pura quimera:
enyor del teu cor
malson de la terra.
Josep Lluís Abad
Crisàlide d'esperança
Ed. Germania, 1995
Més sobre l'autor al seu blog
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Em fan molta pena els xiquets de la guerra, enlloc de somnis tenen malsons. Potser algun dia alçaran el vol buscant primaveres...
Bon diumenge.
Pots emprar, sempre, qualsevol material escrit per mi en format paper o digital.
Molt amable de la teu part, Calpurni.
El xiquets de la guerra, una de les indignitats d'aquesta humanitat tan poc humana.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada