EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS

diumenge, 15 de juliol del 2012

OBLIT


De cendra, melangia, sang, cascall
i tenebra són les vísceres de l'oblit.

Josep Ballester
La mar, 1997
Poesía 3 i 4
Més sobre l'autor, ací
Publicat per Calpurni a les 22:39
Etiquetes de comentaris: , ,

3 han deixat la seua empremta:

Sílvia ha dit...

Un poema molt punyent (i visceral), m'agrada molt.

16 de juliol del 2012, a les 10:10
M. Roser ha dit...

I la carcassa que es veu, és igual de desagradable, encara que de vegades es vulgui camuflar...
Petons.

16 de juliol del 2012, a les 21:45
Calpurni ha dit...

L'oblit és com el no-res, la buidor més gran, la negació total.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

18 de juliol del 2012, a les 18:26

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)