De cendra, melangia, sang, cascall
i tenebra són les vísceres de l'oblit.
Josep Ballester
La mar, 1997
Poesía 3 i 4
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
3 han deixat la seua empremta:
Un poema molt punyent (i visceral), m'agrada molt.
I la carcassa que es veu, és igual de desagradable, encara que de vegades es vulgui camuflar...
Petons.
L'oblit és com el no-res, la buidor més gran, la negació total.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada