EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 3 de juliol de 2012

A LES VÍCTIMES DE L'ACCIDENT DE METROVALÈNCIA (3/7/2006)


suaument, com arriba la llum a l’alba.
Aquell dia els núvols no hi eren:
havien intuït la massacre,
havien intuït l’arribada de la mort.
Els arbres de dalt notaren el seu pas
i un calfred els recorregué sencers.

Amb la ràbia continguda de les bèsties
que busquen llurs víctimes, arribà.
L’horror esdevingué pànic i força.
I, després de les primeres sacsejades,
la llum es tornà roja i les il·lusions
es desferen en besllums negres.

Aquella fosca
retallava il·lusions com la dalla
talla les espigues.
La negror s’ensenyorí del túnel.
I la buidor, també.

La nua sang dels innocents regalimava
com paraules mudes,
com paraules no dites, paraules ja mortes...
I l’ofec dels crits dura pedra
s’eternitzà en el rostre de l’horror.
(Tristament, la sang arribà a les clavegueres,
a l’entranya malferida del gest.)

I l’horitzó desaparegué en l’horitzó.
I els dies relliscaven en la sang.
I les innocències es desferen en remors.
I les vivències mudaren en papallones balbes.
I les maragdes i ametistes perderen
els seus reflexos.
I el cel morí.

D'ençà molts ploren amb llàgrimes
de records d’aromes i pètals
sobre les restes de la sang dels innocents.


Sis anys després: 43 morts, 47 ferits i 0 responsables.



3 han deixat la seua empremta:

Miss Yuste ha dit...

Quina llàstima, tot plegat.
El meu còndol als familiars d'aquelles persones, que ni puc arribar a imaginar com es poden sentir quan tot és una maleïda cortina de fum.

Jo sé que sent ràbia.
Aquests polítics podrits que tenim manant se les ingenien per eixir sans i estalvis de cada desgràcia que generen. Indignant.

M. Roser ha dit...

Per les paraules d'aquest punyent poema, he arribat a la conclusió que la natura, aquell dia, va tenir un mal pressentiment, i patia perquè no podia evitar aquell horror...
Bona nit.

Calpurni ha dit...

Gràcies per les vostres opinions tan encertades.
El dia d'abans de l'accident vaig viatjar per aquesta línia a la mateixa hora.
El familiars estan lluitant encara per trobar responsables. És increïble!
Salut.

Publica un comentari a l'entrada