EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 25 de juliol de 2012

DESPRÉS DE L'INCENDI

(Imatge presa d'ací)
Lluny, entre les branques
de cendra d'un pi calcinat,
roman la vila
fosa em la buida pell de la tarda.

Pregona, una campana
trepa els camins estèrils
de l'absència.

I és el transparent so del metall
l'unic cor en la terra
ara tan estranya,
aliena a si mateixa.

Ramon Guillem
Terra d'aigua
Edicions 62, 1993
Més sobre l'autor, ací


4 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

És un paisatge veritablement desolador.

M. Roser ha dit...

Realment no saps si això és el planeta Terra o la Lluna, fa molta tristor...

Miss Yuste ha dit...

Tants incendis que han violat les nostres terres que plorar-les ja no és ni suficient. L'últim, al meu estimat Empordà.

Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Afortunadament la terra tornarà a reconéixer-se. La natura a poc a poc ho aconsegueix tot.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada