EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

diumenge, 28 d’octubre del 2012

PENSAMENTS PINTATS (XIII)

(Fotografia de Russ y Reyn)
 Mai seré un gran filòsof:
la realitat m'encalça a cada moment.

Publicat per Calpurni a les 9:41
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

5 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Si has de treballar per poder fer filosofia, pot ser que la feina t'ajudi tant com que t'estorbi.

28 d’octubre del 2012, a les 12:47
Olga Xirinacs ha dit...

Bona, la fotografia. A mi em passa i per això no dono l'abast i a vegades em paralitzo, com sota la mirada de la cobra.

28 d’octubre del 2012, a les 16:48
Joan Guasch ha dit...

aquesta mateixa realitat t'esperona a fugir tot filosofant, per no ser devorat.

28 d’octubre del 2012, a les 18:52
M. Roser ha dit...

Penso que la realitat no té perquè ser un obstacle al camí d'un esperit filosòfic...Sempre es pot vorejar!

28 d’octubre del 2012, a les 21:14
Calpurni ha dit...

Gràcies pel comentaris.
La realitat es dura. Caldrà intantar vorjar-la, sí.
Salut i poesia.

30 d’octubre del 2012, a les 23:34

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)