PLUJA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Imagina la flaire penetrant de les terres humides, encara tebi

      el sol com una alosa entre les fulles grises, quan retornen

      les gents de la feixuga feina s'omple per un moment de

      llum de mel la casa i el jardí.

Imagina el jardí i el riu que naix sota els teus peus, bedolls

      gegants, avets, nyàmeres, rododèndrons, el boscam que

      s'aboca a la finestra,

i en el parc endolcit —la ciutat albirada entre les branques—,

      les roses negres de les nits de pluja fina, ballant descalça,

      a l'aire el tors nu, la dona de negra cabellera, gotes 

      de llum minúscules sobre la tersa duresa dels pits; i l'aire 

      rígid, fred i gris no la torbava. Semblava un somni.

Jaume Pérez Montaner

Fronteres 

Bromera Poesia, 1994 

Més sobre l'autor, ací.