EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 11 de setembre del 2013

POR

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El vent l’arbre el cel i la terra.
Eixe silenci tancat com la nit
que no sé per què em ve a ferir.
Les paraules buides d’eixe home
que és al meu costat dient no sé què.
El soroll d’un o de mil cotxes
que passen, com llamps, pels carrers.
El prendre un café o mil cafés
a les tardes - tan llargues!- dels diumenges.
Eixe dir de la gent : ...anem fent...
Aquesta és la vida. Això i poc més:
mirar com cau la neu a l’hivern
i com floreixen les roses en abril.
El fumar un cigarro, dos o un cabaç.
El sentir-se feliç o desgraciat.
El donar tot  l’amor que no has sentit
o el tenir molta por. Tantíssima por
que t’obligue a fer versos
per tindre on amagar-lo. Per enganyar la gent
Perquè la gent no sàpia que tens por.

(Traducció del gallec feta per Armand Pau)

Manuel María
Ocho siglos de poesía gallega. Antología bilíngüe
Alianza Editorial, 1972
Més sobre l'autor, ací.

O vento, a albre, o ceio e máis a terra. / Ise silencio pecho como a noite / que non sei por qué razón me ven ferir. / As verbas valeiras dise home / que está a miña veira decindo non sei qué.  / O ruxido dun e moitos carruaxes / que pasan, como raios, polas rúas. / O tomar un café i outro café  / nas tardes —¡tan longas!— dos domingos. / Ise decir da xente: ...imos vivindo... / Ista é a vida. Isto e pouco mais: / ollar como cai a neve no Inverno / e ver frolecer as rosas por Abril. / O fumar un cigarro ou mil cigarros. / O sentirse feliz ou desgraciado. / O dar todo o amor que ún non sentíu / ou o ter moito medo. Tantísimo medo / que lle obrigue a ún a facer versos / pra ter onde agachalo. Pra engañar á xente. / Pra que a xente non sepa que ún ten medo.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Hi ha qui té por, de la por...

Calpurni ha dit...

...i qui té por de la vida, dissortadament.
Gràcies pel comentari, M. Rosar.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada