EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 4 de setembre de 2013

POEMA AMB DATA (LIV): CANT DE VICENT






De pares pobres
i amb mitges soles,
a molta honor,
vindria al món,
un món humil,
mes no mesquí.
Recorde, encara,
la casa, clara,
on jo nasquí:
precari, el pis
tenia cuina,
amb una pica
de pedra vella
i una finestra;
després hi havia
la galeria
aquella parra
que tant m’agrada,
sempre evocar;
l’embarronat,
corcat, dolent,
i un colomer
buit, en desús,
dalt el comú.
Plàcides prades
de les teulades,
d’això em vindria
la melangia,
anys endavant,
i més d’un cant.
El paisatge
l’honren estables,
comuns, corrals
i fumerals.
Per fer més fi,
també algun pi,
i cossiols
d’alegres flors:
hi ha, de precari,
clavells, geranis,
roses intactes
i fulles magnes.
Al menjador,
molta claror
i ben poc més.
Per les parets
unes pintures
de criatures
inesperades:
donzelles llargues,
de llargs cabells,
i mariners,
reblertes sines,
remotes illes,
ocells i barques
estranyes canyes.
M’excitaria
la fantasia
aquell mural
càndid i estrany?
Després, l’amplària
greu de la sala
un ambient
de cos present.
I l’adjutori
del dormitori
on em van fer,
fill de forner,
i em varen traure,
el dia 4
de cert setembre,*
del càlid ventre.
Molt festejat
pel veïnat,
a poc a poc,
amb llet de pot
i sopes d’all,
em vaig criar.
Tinc la nostàlgia
d’aquella casa,
del món aquell,
què li hem de fer.
No em preocupe:
és l’únic luxe
que em puc permetre,
i a fer punyetes.
-----
*Fou l’any del batre:
l’any 24.
Vicent Andrés Estellés
Antologia Poètica
Consell Valencià de cultura, 1993

3 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

Quina careta, la d'Estellés jovenet!!!

M. Roser ha dit...

Sembla un poema humorístic pel caire que ell li dona, però penso que és ben trist...Jo m'identifico amb un munt d'aquests versos i també podria fer un poema ben real, que començaria com aquest:
"De pares pobres"...

Calpurni ha dit...

Jo també començaria un poema així, més encara "de família pobra".
Gràcies a les dos pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada