Passege per València. Entre a una llibreria de vell. Tafanege la secció de llibres de poesia. No trobe allò que busque però veig al prestatge del costat el Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: és la primera edició publicada per l'editorial A.C. de Barcelona el 1964 i que va ser impresa a Andorra.
Aquest llibre és un d'eixos que has prestat a algú i no te l'ha tornat però tampoc pots reclamar perquè no recordes a qui l'has deixat. Considere que cal reposar-lo en la meua biblioteca. Quinze euros és un bon preu per a un llibre d'aquestes característiques. El fullege i, sorpresa!, veig al seu interior un sobre que conté una carta breu (millor, una nota) escrita pel mateix JOAN FUSTER dirigida a un amic en la que l'agraïa alguna cosa i quedaven per a fer un soparot. Està datada el 19 de maig de 1975 i enviada des de Sueca a Cullera amb un segell de 3 pessetes de color blau fosc, de Franco, evidentment.
Si ja el llibre tenia molt valor, per a mi es va centuplicar amb la troballa de la carta amagada al seu interior. Posseir unes paraules manuscrites de Joan Fuster va ser com connectar amb ell. La seua obra es va fer més propera encara. La distància entre autor i lector es va reduir a zero.
(Reconec que em sent un poc lladre de la intimitat de Joan Fuster però no pense renunciar a aquesta carta, sempre estarà amb mi, al llibre on la vaig trobar.)
 |
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
I qui es devia vendre el llibre, mots manuscrits inclosos ?
Quina troballa, no passa tots els dies que en una llibreria de vell trobis un llibre d'un escriptor important amb una carta manuscrita...Curiós com devia anar a parar allà el llibre, seria interessant seguir el fil de la carta a veure on et porta...Suposo que si l'amic es va vendre el llibre , no devia ser conscient que la carta era dins...
Petonets.
Jo també m'he preguntat com ha pogut arribar-hi la carta.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada