 |
| (Tomba d'Antonio Machado. Imatge presa d'ací.) |
COMPLIMENT A
ANTONIO MACHADO
Cotlliure, 29.9.96
No t'he dut flors, Antonio, t'he portat
un silenci amorós, per no interrompre
el teu íntim diàleg amb la mort
que fa tants anys que dura. Compartir-te
ha estat deturar el temps per retrobar-me
més ingenu que mai i amb un sanglot
i flor de pell, com una criatura.
No t'he dut res, Antonio, però estimo
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer
i prop del qual confio de morir
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyes.
Miquel Martí i Pol
Llibre de les
solituds
(dins de Poesia Completa)
Edicions 62, 2010
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Preciós aquest escrit, de gran poeta a gran poeta, un any jo també vaig fer-ne un post...I sempre recordo aquells versos que quan va morir Machado li van trobar a la butxaca de l'americana:
"Estos diías azuls,
este sol de mi infancia"...
Petonets.
Quin bell compliment, com tu dius, M. Roser, de poeta a poeata!
Publica un comentari a l'entrada