(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Tinc fam,
molta fam,
una fam
caníbal de cames,
de braços,
de mans, de llavis...
una fam
bestial de besos,
de mossos,
de carícies i d'arraps...
una fam
intensa que em crema
i que al
mateix temps m'ompli i em buida.
És aquesta
una fam bestial, irracional,
una fam
primària, instintiva,
macabra i,
fins i tot, sòrdida.
És una fam
que no entén de cors
sinó de
fetges, estómacs i renyons.
No demana
permisos ni dóna avisos.
Irromp
sempre de colp,
desmuntant
tots els plans,
vencent les
resistències,
devorant
les pors...
Si t'entra,
no hi ha més opció
que
lliurar-s'hi i aplacar-la
quan més prompte, millor.
quan més prompte, millor.
En el camí de l'alba
Editorial Germania, 2013
Més sobre l'autora, ací.
2 han deixat la seua empremta:
Uhmm! Aquesta fam sí que val la pena experimentar-la i trobar amb qui esmorteir-la... procurant no acabar tips del tot, per poder continuar provant nous gustos, textures, combinacions... amb la imaginació com a cap de sala.
Com bé dius, Violant, amb mesura...
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada