EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 28 de març del 2014

FAM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tinc fam, molta fam,
una fam caníbal de cames,
de braços, de mans, de llavis...
una fam bestial de besos,
de mossos, de carícies i d'arraps...
una fam intensa que em crema
i que al mateix temps m'ompli i em buida.
És aquesta una fam bestial, irracional,
una fam primària, instintiva,
macabra i, fins i tot, sòrdida.
És una fam que no entén de cors
sinó de fetges, estómacs i renyons.
No demana permisos ni dóna avisos.
Irromp sempre de colp,
desmuntant tots els plans,
vencent les resistències,
devorant les pors...
Si t'entra, no hi ha més opció
que lliurar-s'hi i aplacar-la
quan més prompte, millor.

Alba Fluixà Pelufo
En el camí de l'alba
Editorial Germania, 2013
Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

Violant d'Atarca ha dit...

Uhmm! Aquesta fam sí que val la pena experimentar-la i trobar amb qui esmorteir-la... procurant no acabar tips del tot, per poder continuar provant nous gustos, textures, combinacions... amb la imaginació com a cap de sala.

Calpurni ha dit...

Com bé dius, Violant, amb mesura...
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada