EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 25 de març de 2014

OMBRA



(Imatge pròpia)
Home que esperes sense repòs,
Ombra cansada dins la llum polsosa,
L'última ardor se n'anirà per graus
I divagaràs confús...
Giuseppe Ungaretti
Sentiment del temps
Edicions 62, 1969
Traducció de Lluís Calderer

Uomo che speri senza pace, / Staca ombra nella luce polverosa, / L'ultimo caldo se ne andrà a momenti / E vagherai indistinto... 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'ombra arrossega el cansament de l'home...És la teva? És una bona ombra!
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí, Roser, és la meua ombra, no es veu bé la càmera però si es veu la motxilla..................que arrossega el cansament de l'home.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada