EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 6 de març del 2014

POEMA AMB DATA (LXVIII): EL SIS DE MARÇ DE MIL NOU-CENTS VUITANTA

(Imatge pròpia)
El sis de març de mil nou-cents vuitanta,
plegats, i sense esment, insectes de l’incert,
calàrem foc al fruiterar dels núvols.
Caigué la fruita viva sobre l’herba.

El freu, de sobte, se sembrà de plomes.
Les ones s’esponjaren amb l’embat del creixent
i s’inflaren les sines de la duna.
Tota la fruita vingué a la meva falda.

Guaita’m dreçada a l’hort de la quimera.
Collita sóc, sense orri ni graner,
i un sol nocturn m’ha acolorit les galtes.

I tu —que lluny!— esborres rastre i fulles
que fan camí fins al sorral on grana
el desconcert amb averany de festa.

Maria Mercè Marçal
Sal oberta
Edicions 62, 1993

Poema aportat per Mercè Lloret i Llopis. Ací, al seu blog, podeu llegir un bon comentari del poema.

3 han deixat la seua empremta:

Mercè Lloret ha dit...

Moltes gràcies Jesús per publicar aquest poema de Maria Mercè Marçal en aquest apartat que dediques als poemes amb data. Reconec que com més el llig més m'agrada. És preciosissim.Una abraçada

M. Roser ha dit...

Els poemes de la M. Mercè sempre són agradables de llegir...Aquest és molt bonic. Amb aquest sol nocturn que li acoloreix les galtes...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Gran, molt gran Maria-Mercè Marçal!
Gràcies pels comentaris.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada