Joan B. Peset Aleixandre (Fotografia: Morella) |
un dia jo no sé quin
arribaràs oh Mort
per mi
i no serà necessari
que
llegesques el meu
nom
sabràs qui sóc i on
sóc
i em llevaré
prestament
i sortiré amb tu al
passadís
el gran fred de la
matinada
darrerament
m'acomiadaré
dels meus companys
amb la mirada
i et seguiré i
passaré els tràmits
sense dir res
pujaré
al camió
i em duràs al lloc
no m'hauran
d'embenar els ulls
hauré d'escoltar els
ferros
dels fusells les
descàrregues
Mort
oh Mort
jo no vull la mort
vull la vida
que podrà ser útil
encara
muller fills germans
adéu
i tu
ciutat
ciutat que oblides
massa fàcilment
i hauràs de porgar
les teues culpes
adéu
godella
ermita de sant
salvador
cames lleugeres de
la tarara
pins
carrers
fills
Vicent Andrés Estellés
Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que
fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 (part VI) dins Mural del País
Valencià (vol. II)
Edicions 3 i 4 , 2002
3 han deixat la seua empremta:
Caram un poema molt tràgic...Penso que tots volem la vida i no la mort, però no podem triar...
Bon vespre, Jesús.
I era amic del meu bisavi VICENTE GUILLÉN I MARCO. Estigueren junts en San Miguel de los Reyes en la mateixa cel.la. Ja parlem tènvie un ellaç que segur t'agrada. Besets Maria Eugenia
La tragèdia és la mort sense sentit, la guerra també. Miraré l'article M. Eugènia.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada