 |
| (Màscara pròpia) |
Prefereixo les màscares.
En tinc diverses dotzenes:
un llop com als vells temps,
unes mitges de seda que aplaten el nas,
un estel de cartró.
La més penosa és la del mirall;
la més joiosa, la del meu poema,
consonants damunt la pell,
vocals damunt la boca.
Posseir una cara:
la teva!
(Traducció del francés d'Imma Sarduc)
Alain Bosquet
El turment de Déu
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autor, ací.
Un visage, à quoi bon? / Je préfère les masques. / j'en ai plusieurs douzaines: / un loup comme au vieux temps, / un bas de soie qui aplatit le nez, / une étoile en carton. / Le plus pénible est celui du miroir; / Le plus joyeux, calui de mon poème, / consonnes sur la peau, / voyelles sur la bouche. / Posséder un visage: / le tien!
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No m'agraden les mascares, mai saps que oqui s'amaga al darrera...
Millor la cara al descobert que pot inspirar, amb belles paraules, tot un poema!
Bon vespre, Jesús.
També Alain prefereix la cara de l'altre a la màscara.
Gràcies pel comentari.
Salud i poesia!
Publica un comentari a l'entrada