EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 17 d’agost del 2014

HUCKLEBERRY FINN

(Imatge de Xavier Puig Alacuart presa d'ací.)
Un dia em vaig escapar del nostre pis,
m'estigueren buscant mil finestres.
Sé que ha passat el temps:
arribaran a dir-me que algú inventà el mar.
I què importa, si tens
un instant després de cada instant
i n'hi ha mil finestres trencades,
un univers desproporcionat,
un mar sense inventar.

(Traducció del castellà feta per mi)
Lorenzo Plana
Ancla
Ed. Pre-textos, 1995

Més sobre l'autor, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un llibre encantador( i una peli)...Em fa molta gràcia això que s'escapés de casa i el busquessin mil finestres! Suposo que es refereix a que el devia buscar moltes persones...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

De segur,M. Roser, i també tot allò que hi havia dins les cases.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada