EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 3 d’agost de 2014

REINER, REINER...

(Arrels. Imatge pròpia)
I la vida és bella, sí; i els cucs llauren la pols marina de la terra quan la llum s'ofega a la pàtria de l'arrel. No he comés un crim contra l'Estat, tan sols llegeixo els signes del malefici. Hem esdevingut bèsties tot creant la paraula, hem esdevingut objectes d'un desert de llunes, tatuatges sense pell.

Reiner, Reiner, ¿Per on vagareja el teu cos?


Ens han mort en  vida i ens han donat el significat de les cendres, el fil del laberint de les entranyes. Millor hauria estat de tenir el cervell ple de gel, i no saber què som.¿Quin déu ens ha permès de mirar els ulls de la llum, la saba dels ocells?

Joan Navarro
Fragment de ¡Salvatge! (dins de Tria personal, 1973-1987)
Edicions de la Guerra, 1992
Més sobre l'autor, ací.

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada