 |
| (Imatge ni identificada presa de la xarxa) |
No entenc com s'espanten
i es fiquen al llot
o em salten a sobre.
No vull ser l'aigua que els amagui.
Laia Noguera
Parets
Edicions 96, 2011
dimarts, 24 de febrer del 2015
[NO ENTENC...]
No entenc com s'espanten
i es fiquen al llot
o em salten a sobre.
No vull ser l'aigua que els amagui.
Laia Noguera
dissabte, 21 de febrer del 2015
HORES
 |
| (Imatge pròpia) |
L'insomni és el blanc de la paret
que projecta la plaça on creuen ziga-zagues.
El dolor torna
quan decauen les hores extraviades.
L'heura enfosquida per la nit s'enfila
fins a l'ofec de tant fort com m'estreny.
Vinyet Panyella
Taller Cézanne
Ed. La garúa, 2007
Més sobre l'autora, ací
dimecres, 18 de febrer del 2015
[¿I SI TOT EL QUE ESCRIC...]
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi) |
¿I si tot el que escric
tingués la
precisió
d'una càmera
fotogràfica
i pogués decidir
quina és
la porció de la
realitat
que vull enfocar?
¿I si amb
l'ajuda
d'un diafragma
i la velocitat
d'obturació
controlés la
quantitat de llum
que arriba a la pàgina
en blanc?
Esdevenir, en definitiva,
un camaleó que canvia
de color
per salvar la vida,
segons el seu temps
d'exposició.
Joan-Elies Adell
Pistes falses
Ed. La garúa, 2006
Més sobre l'autor, ací
dilluns, 16 de febrer del 2015
POEMA AMB DATA (LXII): SETZE DE FEBRER
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
D’aquest
petroli nostre
que brolla al
desert
podíem fer
punyals amb espurnes de foc.
Però els
nobles xerifs de Quraish,
els xeics dels
àrabs,
no
s'avergonyiren perquè es gastàs
en cames de
bagasses.
Nizar Kabbani.
Ja no dormen els
nens la son al Gulistan
de les valls primigènies,
les taulelles caldes
amb vidre morós
de la ciutat del pecat suren immenses
a la boira infidel
que mor a Ur.
Una set espellegada els empolsega la gola
amb versos del
Llibre sagnant pels tigres
del sauló i les onades de la glera.
Un vent malenconiós
hi revela profecies,
i la mà del captaire refusa els escorcolls
de La Gran Festa:
ulls desventrats com pinyols
de dàtils i cintures delmades com botons de
suro,
sexes nus oberts al
sopar dels voltors
que a
l'ombra de les nyifes esdentegades
s'hi conviden, i
mans, pertot mans destarifades
que a degotall es beuen el cant del muetzí.
Pere
Bessó
La
Forest d’Arana, 1995
Més sobre l'autor, ací
divendres, 13 de febrer del 2015
[LA CLAMADISSA DE LLUMS...]
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La clamadissa de
llums
com un relat sense
fi,
em fa respirar el
vespre.
Així menge melmelada
de fruits
M’entreteixesc de la
vida
amb les hores que
vénen del capvespre.
Com el cuc fa el seu
capoll
nia la soledat filant
memòries,
i crea un llenç,
bastit d'instants,
bastit de dolces
arrels.
Telaire de silencis,
amb sucre i temps
pare teles al vent!
Mercè Claramunt
Màtria (Noves veus poètiques dels Països Catalans)
Ed. Germania, 2013
dimarts, 10 de febrer del 2015
LES ROSES D'ISFAHAN
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Les roses d’Isfahan,
o de l’Eufrates
els lliris salvatges
que creixien a les ribes.
Els jardins d’olor a Mossul, i a Damasc
l’esclat dels gessamins. Les flors de mirra del Sudan,
i a Khartum els dos grans afluents del Nil
arribant-se l’un a
l’altre
com set i aigua, vaixell i port,
desig i cos.
No et conformis amb
els geranis d’un test a la finestra.
Manuel Forcano
Corint
Ed. Proa, 2000
Més sobre l'autor, ací
dissabte, 7 de febrer del 2015
LA POBLA DE VALLBONA
 |
| (Imatge de l'arxiu de Jesús Tortajada, fotògraf de la Pobla de Vallbona) |
Tota la nit, tota la nit, els carros.
Amb un gresol encés passaven carros.
Vénen de lluny! Sonen bocois funestos.
Bocois de vi, bocois d'oli, d'olives.
i tot el jorn colpejaven les fustes.
Com de solcar una terra propícia,
com de solcar una amor, una esposa,
com mariner del dia resurrecte!
Vicent Andrés Estellés
Mural del País Valencià
Edicions 3i4, 2002
dilluns, 2 de febrer del 2015
[HAVER NASCUT, ENCAR QUE HEM DE MORIR-NOS]
 |
| (Hemera Technologies/AbleStock.com/Getty Images) |
Haver plantat, encar que no hi collim.
Per ser curats, és per ço que ens ferim.
No hi ha enderroc, si no volem bastir-nos.
El que perdem és perquè vol buscar-nos.
Quan esgarrem, hem de cosir més prim.
Tots els estius madurem en raïm.
Fugen les illes per a retrobar-nos.
Desestimar no deroga l'estima.
Fem del revés tapissos de bescara.
Rescabalem les hores de la rima.
El que ha sigut perviu, serà el que és ara.
I ara va sent el que demà s'anima.
Haver viscut se'ns torna creu i cara.
Antoni Ferrer
Cant temporal
Tàmden Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
