 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La clamadissa de
llums
com un relat sense
fi,
em fa respirar el
vespre.
Així menge melmelada
de fruits
M’entreteixesc de la
vida
amb les hores que
vénen del capvespre.
Com el cuc fa el seu
capoll
nia la soledat filant
memòries,
i crea un llenç,
bastit d'instants,
bastit de dolces
arrels.
Telaire de silencis,
amb sucre i temps
pare teles al vent!
Mercè Claramunt
Màtria (Noves veus poètiques dels Països Catalans)
Ed. Germania, 2013
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada