EMPREMTES

El buen poema no interpreta el mundo, le añade algo nuevo. ADA SALAS

dissabte, 21 de febrer de 2015

HORES

(Imatge pròpia)
He perdut el compte de les hores que fan els dies llargs.
L'insomni és el blanc de la paret
que projecta la plaça on creuen ziga-zagues.
El dolor torna
quan decauen les hores extraviades.
L'heura enfosquida per la nit s'enfila
fins a l'ofec de tant fort com m'estreny.

Vinyet Panyella
Taller Cézanne
Ed. La garúa, 2007
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Està molt bé la metàfora de l'heura, perquè com el dolor, m'entra s'enfila, va ofegant...
Petonets, Jesús.

Calpurni ha dit...

I com ofega!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada