EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 18 de febrer de 2015

[¿I SI TOT EL QUE ESCRIC...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
¿I si tot el que escric 
tingués la precisió 
d'una càmera fotogràfica 
i pogués decidir quina és 
la porció de la realitat
que vull enfocar?
¿I si amb l'ajuda 
d'un diafragma
i la velocitat d'obturació
controlés la quantitat de llum
que arriba a la pàgina en blanc?
Esdevenir, en definitiva,
un camaleó que canvia de color
per salvar la vida,
segons el seu temps d'exposició.

Joan-Elies Adell
Pistes falses
Ed. La garúa, 2006
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Molt ben trobat, la poesia com un objectiu fotogràfic.

M. Roser ha dit...

Cadascú tria la proporció de realitat que li vol donar a les paraules i això, pot dependre de tantes coses...
Petonets.

Calpurni ha dit...

I el temps de la paraula també és distint segons quins moments.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada