EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 7 de febrer del 2015

LA POBLA DE VALLBONA

(Imatge de l'arxiu de Jesús Tortajada, fotògraf de la Pobla de Vallbona)
Tota la nit, tota la nit, els carros.
Amb un gresol encés passaven carros.
Vénen de lluny! Sonen bocois funestos.
Bocois de vi, bocois d'oli, d'olives.
i tot el jorn colpejaven les fustes.
Com de solcar una terra propícia,
com de solcar una amor, una esposa,
com mariner del dia resurrecte!

Vicent Andrés Estellés
Mural del País Valencià
Edicions 3i4, 2002

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Durant uns quants diumenges s'aniran repetint a molts pobles aquestes imatges.Tot i que la gent ara vagi abillada d'una altra manera, però l'esperit de la festa , és el mateix...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Sempre queden les tradicions.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada