(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
abraçats davant de la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per a la submisa fe de després.
Teoria dels cossos
Edicions 62, 1966
Més sobre l'autor, ací