EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 15 de juliol de 2015

[ABSENT, COM LA LLUM, ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Absent, com la llum,
del teu rostre he oblidat
els dibuix distant.
Però encara palpe
l'esgarrif del teu cos
i en el sol ponent endevine
la infinita ardor dels teus llavis.

Com crema el meu desig!
I com l'ablama la nit
amb el ventafocs del silenci!

Vicent Alonso
Albes d'enlloc
Edicions 62, 1985
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quina pena, sentir-lo( de sentiments) i no recordar-lo...
Petonets.

Calpurni ha dit...

El silenci, que és cruel.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada