EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 7 de juliol de 2015

VARIACIÓ 13: SET I SAL

(Imatge no identificada presa de la xarxca)
Amida al límit l'intradós de l'ànima, 
L'àmbit precís del buidament, la xifra 
Del cor batent fins a l'adéu exacte: 
La mesura, que fou, de l'alegria. 

I escandalla't els motles del desésser: 
L'endins on et dissols en pianissimo, 
Les notes de la vida ja en silenci, 
L'hora abolida que dolor t'acusa. 

Cal que els inventaries. Qui els recorde 
Sabrà com reomplir-los d'inaudible. 
Que mai, del buit, no se'n partrà la forma: 
Que és fam de tot i gust de poc, l'absència. 
i set i sal, la forma de la música. 
L'absència n'és llavor: calla i espera.

Antoni Ferrer
Variacions Goldberg
Editorial Denes, 2015
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No l'he entès gaire, veig que parla de l'absència...De vegades silenciosa i d'altres la llavor de la música...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Crec que la teua interpretació, M. Roser, és correcta. La poesia d'Antoni Ferrer és molt densa.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada