 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxca) |
L'àmbit precís del buidament, la xifra
Del cor batent fins a l'adéu exacte:
La mesura, que fou, de l'alegria.
I escandalla't els motles del desésser:
L'endins on et dissols en pianissimo,
Les notes de la vida ja en silenci,
L'hora abolida que dolor t'acusa.
Cal que els inventaries. Qui els recorde
Sabrà com reomplir-los d'inaudible.
Que mai, del buit, no se'n partrà la forma:
Que és fam de tot i gust de poc, l'absència.
i set i sal, la forma de la música.
L'absència n'és llavor: calla i espera.
Antoni Ferrer
Variacions Goldberg
Editorial Denes, 2015
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No l'he entès gaire, veig que parla de l'absència...De vegades silenciosa i d'altres la llavor de la música...
Bon vespre, Jesús.
Crec que la teua interpretació, M. Roser, és correcta. La poesia d'Antoni Ferrer és molt densa.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada