 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
abraçats davant de la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per a la submisa fe de després.
Gabriel Ferrater
Teoria dels cossos
Edicions 62, 1966
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Penso que aleshores eren la imatge i ara bé n'han de tenir el record...
Bon vespre, Jesús.
El record, de vagades tan fort com la imatge.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada