EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 30 d’agost del 2015

[CADA PEDRA ESDEVÉ UN SIGNE,...]

(Imatge pròpia)
Cada pedra esdevé un signe,      
mentre cau: de primer, besllum 
incerta contra el costum 
que la ignora i creu indigna 

d'interès. Més fidedigna 
cada cop, es van fent llum 
fins que esclata en el volum 
grandiós d'un ordre insigne. 

Costa obrir del tot els ulls, 
sortejar tots els esculls 
que entrebanquen la mirada! 

Però pot fer caure regles, 
lleis, cultures, mons i segles 
i fer néixer una altra albada.

David Jou
Teoria, 1987
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un sonet molt bonic. M'agraden aquestes pedres de riu tan arrodonides, el frec de moltes companyes les ha suavitzat...
L'ésser humà també pot canviar amb el contacte amb persones sensibles...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Aquestes pedres són de platja, M. Roser, però fan el mateix efecte.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada