RETORN

(Imatge presa d'ací)

RETORN

La decisió ha estat greument presa: donaré els ulls. 
D'aquesta manera, el qui els reba haurà vist boscos 
verdíssims, llunyans horitzons i el més diàfan trenc d'alba. 

Si bé, egoista enfebreït de tu com sóc, 
tan sols he obrat així perquè, celistia d'un germà, 
tinguen l'excelsa possibilitat d'esguardar-te, encara, 
després del meu irremeiable i funest desenllaç. Tan proper 
i per tu, em sembla, tan sàdicament anhelat, ai!

Manel Joan i Arinyó

Retaule

Ed. L'Esquer, 1989

més sobre l'autor, ací i ací

DESTRAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DESTRAL

El sol d'hivern quan s'han obert els núvols. 
Destral sobre les cases blanques. 
El puig i el monestir sota el plom i els primers llamps. 
Apaga els aparells. 
Ja arriba I'oratge que escau. 
No digues res a l'ascensor quan ploga finalment, 
no deixes cap missatge dins de les taronges. 
Ha gelat tard i estan totes obertes, 
buides de suc com si un colp de destral.

Pau Sif

Arnes

AdiA Edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací i ací

BOCA DE NIT

(Imatge presa d'ací)

BOCA DE NIT

Estime les paraules i la vida, 

la pell 

           que transpira caliu 

des de l’arrel dels ulls. 

Estime les paraules que m’estiren, 

que em premen fort el cor

i fan que em senta viva: 

                                     acaronar la pell de l’aire, 

de la terra que em crema. 

Acaronar paraules 

és el dia i la nit quan sentit els done. 

Si no m’arrapa el mot vora l’orella 

les dents em premen la llengua, 

                                               la boca se m’asseca 

i perd el sentit l’amor cap als altres: 

el blanc que mai no s’omple mai no és vida. 

Isabel Garcia Canet

L’os de la música

Ed. Bromera, 2010

Més sobre l'autora, ací i ací

POEMA AMB DATA (LXXXV): 21 DE OUTUBRO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

21 DE OUTUBRO

Há um pássaro,

aqui trancado,

perdido, por acaso,

na sala de embarque.

Entre o branco absoluto

e o reflexo frio

dos vultos cinzentos,

é o meu canto

o mais entalado. 

Há espera e desejo 

na morte das horas, 

e uma inocência 

que afaga 

as idas e vindas 

da memória.

---

21 OTTOBRE

C'è un passero,  

qui chiuso,  

perso, per caso,  

nella sala d'imbarco.

Tra il bianco assoluto  

e il riflesso freddo 

dei volti grigi, 

è il mio canto 

il più strozzato. 

C’è attesa e desiderio 

nella morte delle ore, 

un’innocenza

che accarezza

l’andata e il ritorno

della memoria.

Francesca Cricelli

Repátria

Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015

Més sobre l'autora, ací i ací

[Poema facilitat per Joan Navarro]

MÉS TARD, QUAN L'OMBRA ALLARGADA

(Font de l'Eixample. Aielo de Malferit. Imatge presa d'ací)

MÉS TARD, QUAN L'OMBRA ALLARGADA

   Més tard, quan l'ombra allargada ja havia apuntat, com s'esqueia, després de provatures oloroses i grotesques intrigues d'equipatges furtius que defugien les hores, el sol de biaix, a mitja alçada, amagant camaleons imberbes en les canaleres i la lluna adormint llops en la rebotiga dels astres, ens aplegàrem tots dos, esbossant els somriures dels diumenges amb l'estrictament necessària roba de faena, desacostumadament conjuntada.

    L'ombra, encara era allargada, més tard; i jo només ho apuntava en una font que, com avui, mor a espaiet, com un lament, cada vesprada.

Francesc Collado

Aigüestortes

Ed. Bromera, 1991

Més sobre l'autor, ací i ací

ENLLÀ DELS PRONOMS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENLLÀ DELS PRONOMS

«Mare, no puc alçar-me: anit era en somnis 

un esmolador de tisores i ara tinc un peu llastimat».

                                               Finkh

      El dolor podria amagar les seues urpes 
sota mantells de desídia, 
un sherry suau llavors encendria enrojolaments 
de mitjanit, lírics ai las, 
gires de lluïssor en la teua pell de pedrera 
amarga en aquestes hores en què no dorm. 
Així i tot, espanye els vents desmaiats 
de la tardor, teranyines esbargides pels somnis 
cíclics d'eternal aguait.
      El dolor podria ponderar els seus fills, 
margarides sagnants al jardí d'Ida, 
pecíols escarpellats de baladres verge, 
o, senzillament, llavis enfollits pels besos d'Octubre.  
I, de cas, només així, paraules nues com frecs de cuixes  
que es dissolen en crit, mudeses de la penombra generosa,  
atorgarien el plàcet, el viari, els llums, el decor,  
una immensa set de tu, si més no, que tot ho banya.

Pere Bessó

Planetari

La Forest d'Arana, 1991

Més sobre l'autor, ací i ací

[DIUS CADA MOT QUE ES DESCLOU...]

(Imatge presa d'ací)

Dius cada mot que es desclou dels teus llavis

amb un matís diferent, un nou deix

que, en rastellera de sons, prou m'acreix

desig d'un altre. Si et plau, no els esbravis

quan, d'un a un, amb la copa i glops savis

me'ls pugui beure. No és el mateix

sentir paraules del vent: en l'escreix 

no hi ha l'estella que, endins, vull que em clavis.

Però m'arriba l'instant —amb aspecte

tan imprecís!— de percebre un brogit

més dolç encara, que fa més perfecte

aquest espai que l'escolta amb delit.

És el teu cor que dins meu es projecta

i no es refracta en cap altre sentit.

Joan Maluquer

Blava Fulgència

Ed. 3 i 4, 1988

Més sobre l'autor, ací

PREGUNTES A L'AIRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREGUNTES A L'AIRE

I

Sóc jo qui se sent caminar
per l'extrem precís de la incertesa, 
qui, sota la quietud dels estels, 
vol habitar la superfície 
de qui és imatge, en canvi, una mirada 
ingènua. Com a la nit m'acosto, 
ara que la imaginació insisteix 
a fer-me sentir la pell dels somnis, un fred 
de vidre als llavis. Enllà dels teus ulls, 
una precisió de passos avesats 
als límits. Un gust terrós de paraules 
inhàbils. Al desig m'aferro, ara que sé 
allò que em separa de tu. Un intercanvi 
de gestos. Un laberint d'amplis marges. 
0 una simple mar d'impotència.

Joan-Elies Adell

A curt termini

Ed. 3 i 4, 1997

Més sobre l'autor, ací

PARADIGMA PRIMER (resseguint en Llull)

(Imatge presa d'ací)

PARADIGMA PRIMER (resseguint en Llull)

Al cavaller li convé estimar els béns comuns, car per al comú de les gents fou establida la cavalleria, i el bé comú és major i més necessari que no  el bé particular. 

I al cavaller li convé parlar bellament i vestir bellament, i dur bell arnés, i tenir casa gran,  

perquè totes aquestes coses li calen per a honorar cavalleria.

Cortesia i cavalleria convenen entre si puix vilania i paraules lletges estan en contra de cavalleria.

Valiment d'homes bons, lleialtat, veritat, coratge,  generositat, honestedat, humilitat, pietat i la  resta de coses semblants d'aquestes són pròpies  de cavaller, car així al cavaller li pertoca tot allò  perquè cavalleria reba honor d'aquells qui estan  a la seua orde.

Josep Segura

Cavalleria

La Forest d'Arana, 1994

DONA SENSE FILLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DONA SENSE FILLS

La matriu 
sacseja la seva beina, la lluna 
es desprèn de l'arbre sense saber on anar. 

El meu paisatge és una mà sense cap ratlla, 
els camins lligats en un nus, 
el nus sóc jo, 

jo la rosa que aconseguiu: 
aquest cos, 
aquest ivori 

diví com el crit d'un infant. 
Com una aranya, teixeixo miralls, 
fidels a la meva imatge, 

no dic res sinó sang. 
Tasteu-la, vermella i fosca! 
I la meva selva 

el meu funeral, 
i aquesta muntanya i aquesta lluentor 
de les boques dels cadàvers.

Sylvia Plath

Arbres d'hivern

Llibres del Mall, 1985

Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Montserrat Abelló]

CHILDLESS WOMAN / The womb  / Rattles its pod, the moon / Discharges itself from the tree with nowhere to go. // My landscape is a hand with no lines, / The roads bunched to a knot, / The knot myself, // Myself the rose you achieve— / This body,  / This ivory // Godly as a child's shriek. / Spiderlike, I spin mirrors, / Loyal to my image, // Uttering nothing but blood—  / Taste it, dark red! / And my forest  // My funeral, / And this hill and this / Gleaming with the mouths of corpses.