EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 14 d’octubre de 2016

ENLLÀ DELS PRONOMS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ENLLÀ DELS PRONOMS


«Mare, no puc alçar-me: anit era en somnis 
un esmolador de tisores i ara tinc un peu llastimat».
                                               Finkh

      El dolor podria amagar les seues urpes 
sota mantells de desídia, 
un sherry suau llavors encendria enrojolaments 
de mitjanit, lírics ai las, 
gires de lluïssor en la teua pell de pedrera 
amarga en aquestes hores en què no dorm. 
Així i tot, espanye els vents desmaiats 
de la tardor, teranyines esbargides pels somnis 
cíclics d'eternal aguait.
      El dolor podria ponderar els seus fills, 
margarides sagnants al jardí d'Ida, 
pecíols escarpellats de baladres verge, 
o, senzillament, llavis enfollits pels besos d'Octubre.  
I, de cas, només així, paraules nues com frecs de cuixes  
que es dissolen en crit, mudeses de la penombra generosa,  
atorgarien el plàcet, el viari, els llums, el decor,  
una immensa set de tu, si més no, que tot ho banya.


Pere Bessó
Planetari
La Forest d'Arana, 1991
Més sobre l'autor, ací i ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada