EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 11 d’octubre de 2016

[DIUS CADA MOT QUE ES DESCLOU...]

(Imatge presa d'ací)
Dius cada mot que es desclou dels teus llavis
amb un matís diferent, un nou deix
que, en rastellera de sons, prou m'acreix
desig d'un altre. Si et plau, no els esbravis

quan, d'un a un, amb la copa i glops savis
me'ls pugui beure. No és el mateix
sentir paraules del vent: en l'escreix 
no hi ha l'estella que, endins, vull que em clavis.

Però m'arriba l'instant —amb aspecte
tan imprecís!— de percebre un brogit
més dolç encara, que fa més perfecte

aquest espai que l'escolta amb delit.
És el teu cor que dins meu es projecta
i no es refracta en cap altre sentit.

Joan Maluquer
Blava Fulgència
Ed. 3 i 4, 1988
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quan les paraules que ens diuen ens arriben a l'ànima, en volem més perquè cada una té un matís diferent que ens dona una mica de felicitat...
Bon vespre plujós!

Calpurni ha dit...

Perquè les paraules ho són tot!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada