[PARLAR, DESPRÉS D'UNA NIT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Parlar, després d'una nit on el vi i els cigarrets teixien somnis, 
a la ratlla de les deu (o deu i mitja) del matí. 
Quan el sol d'aquesta ciutat s'accelera i cau la llum als carrers, 
parlar, com a dos bons companys de cel·luloides i d'oblits, 
d'aquells rostres que fugiren amb el desig i la distància, 
d'aquells cossos que des d'un balcó o pell d'agost 
dormiten al rabeig d'una memòria que tot ho desconeix: 
propietat de la vida saber quina obscura raó enfosquí
eixes altres ullades que com a invocació de vida s'ofrenen 
i perquè el tall condemna és sempre d'amor i de paraules. 
Aquest poema florirà en altres edats de silenci encara no sabudes, 
en edats on aquests pètals trencaran el temps i allò deixat, 
com jo mateix, en aquella nit de tristesa o de desembre.

Josep Carles Laínez

Dionysíaka

Ed. Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací

MALARIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MALARIA

(Belém do Para, 2002)

Si yo digo Amazonas,

yo digo incendio y frío,

pechos de nardo enfermo y pubis infectado,

aguayerba veneno, carnejungla podrida,

bronco rumor de fiebre de cerebro perdido

en los mares de urea,

y frutos desangrados entre hematíes muertos

y fieras que succionan las venas disecadas

como insectos con labios de pantera,

mascarones de anófeles en la proa de un barco

a la deriva,

repleto de marinos que guardan cuarentena

y de niños que lloran como ancianos perdidos

en la niebla,

la Creación aullando, alaridos de tigre,

sudor y fiebre y llanto,

oso blanco asesino bajado de los hielos

a selva de culebras,

y puñales blasfemos seccionando neuronas,

corazón de tinieblas

y la bruma preñada con la leche de un saurio,

y un semen sideral de cosmos dislocado,

y ese tritón parásito que es ciego, sordo y mudo,

que mata masturbando tu cerebro indefenso.

Río de verdepús, de bilis cuajinegra, 

río de loco fuego y de nieve emboscada, 

de sístole y diástole con berreos de jazz, 

de sangre sobre el barro, 

de corazón ahogado por turbiones de arena, 

de hígado cegado bajo un río de lodo, 

y riñones que crujen con la voz de la piedra 

en un norte de tundras.

Si yo digo Amazonas,

tiemblo y tiemblo y por cien veces tiemblo,

lejos de aquel demonio que me arrimó a la muerte,

del cíclope invisible que me enseñó a dormir

en el pavor del sueño.

Que me enseñó a morir

en la pausa feroz de la batalla.

Javier Reverte

Trazas de polizón. Poesía: 1979-2004

Ed. Plaza y Janés, 2005

Més sobre l'autor, ací

[M'ASSETGEN...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

m'assetgen 
mil boques sense rostre 
fantasmes que s'escapen dels meus llibres. 

voldria el crit i em forcen a callar. 

no hi ha cap veu que sigui l'última 
sí totes la primera
malgrat que em puny, em satisfà el silenci 
carícia i càstig. 

la paradoxa escanya els vells. 

el riu escala la muntanya 
per devorar-la, 
la pluja buida el mar. 

no m'acabo de creure les paraules
respiren massa a prop del meu silenci

Francesc Garriga Barata

Tornar és lluny

Ed. Proa, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

P.D.

(Amor i Psique. Original grec s. II  aC. Detall. Imatge pròpia)

P.D.

Suara el que intente és tornar-te a pensar a un petit paradís modelat entre rius de tinta, inventar-te de nou disposada a l'amor de jocs fervents i de randes perfumades, no guanyar ni que em guanye jamai la nostàlgia, encara que enyore el petit instant en què temorosos els meus llavis em fugiren del rostre i ensopegaren amb els teus. Em vaig sentir de nou un adolescent pregant amor; maternal t'apiadares de mi i també de tu, m'abraçares i resguardares de les inclemències del món, sota la teua sina, els meus pensaments.

Manel Alonso i Català

Amb els plànols del record

Ed. Germania, 1994

Més sobre l'autor, ací i ací

PI YING

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Pi ying 

A penes pell, a penes rou, 
a penes deix sota el llençol, 
claror en tu, forats en mi, 
era xinesa cada ombra. 
A penes cor, puny de titella, 
quina obaga, contra els murs, 
els ulls de la paraula aigua! 
Per què no apagaven, de purs, 
cap ni un de tants silencis? 
Per què incendiaven el món? 
Eriçada responia la besllum 
poc perceptible, àgil, d'una mà: 
la gràcil manera de torcar-te, 
els destres dits entre les cames, 
el vol retràctil dels canells, 
l'empremta, al gest, del zel i l'hàbit. 
Raó empomàveu, Wittgenstein i tu:  
hi ha coses que no poden ser dites.  
Des del fum d'un bull ressonen  
—espurnes negres que s'envolen  
com un lent seguici de formigues  
amb les nines dilatades. Màscara  
és el foc que atzabeja tanta llum.

Josep Porcar

Nectari

Edicions del buc, 2016

Més sobre l'autor, ací i ací

[VA DIR CLANDESTINAMENT...]

(Fotograma de la pel·lícula "Dos vides")

Va dir clandestinament:
la teua i la meua
no és sinó una història
diminuta: la proposta
d'una vida
qualsevol i quotidiana.
La seua magnificència
rau precisament 
en ser la nostra.

Isabel Robles

L'espiral

La Forest d'Arana, 1994

Més sobre l'autora, ací

ESTANCES

(Imatge pròpia)

XIII

El jorn que el sol s'apagui en l'horitzó sens mida,  
el jorn que tot s'esfondri per no aixecar-se més,  
jo et demanaré, Déu, per què m'has dat la vida,  
si tenies la idea de prendre-la després.
---

XVI

Rajant sang dolorosa deus viure, pobre cor! 
Si cada jorn coneixes un dolorós turment, 
i si la vida dura tan sols un curt moment, 
què hi fa dintre el cos meu, que marxa vers la mort?
---

XXI

En les coses de l'ànima marxem amb precaució 
sílenciosa, car, mentre tenim dents, llengua, orelles 
i boca, no devem servir-nos jamai d'elles 
més que per viure en una constant admiració.
---

XXVI

No tinc prou valor ni ciència                   
per anar enllà de l'ençà, 
ni tinc prou intel·ligència 
per viure sense pensar.
---

XLIX

Entrega't al plaer, mortal, sense recels: 
el món és un no-res i és un no-res la vida, 
i un no-res eixa volta composta de nou cels. 
Amar i beure és veritat: i tot l'altre mentida!
---

LX

A la vida m'han dut sens mon consentiment; 
he obert els ulls amb estupefacció immensa, 
i partiré, després de reposar un moment, 
sens saber el fi de la vinguda i la partença.
---


LXXXII

I ben tranquils a l'ombra dels arbres, mon aimia, 
amb una àmfora plena, un llibre de poesia, 
un pa i una cançó que em cantis, ten per cert 
que serà Paradís el que era abans desert.
---

CXIV

Fruïm! La vida fuig com si fos d'argent viu;
la joventut s'escorre com l'aigua d'un torrent; 
del plor del nen que neix al badall del morent, 
venim com una pluja i correm com un riu.

Omar Kayyam

Estances

Edicions del Mall, 1985

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Ramon Vives Pastor]

ELS ANYS TENDRES

(Imatge presa d'ací)

ELS ANYS TENDRES

Recordes els anys tendres 
amb gust de regalèssia 
o coca acabada de fer. 

També recordes 
la nena massa quieta 
que eres llavors. 
Els jocs dels nens 
se't feien molt estranys. 
Només volies 
llegir i pintar. 
(Pintar el vol d'una ploma 
o el rastre d'un cargol.) 
Tot menys aquells jocs ràpids 
de les nenes i els nens.

Hermínia Mas

La pell del pensament

Ed. Aguaclara, 2004

Més sobre l'autora, ací i ací

SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOLEDAT

Amor meu, l'estona que em deixes estar 
en la teua vagina m'oblide de la meua 
migranya dolor en les articulacions alcoholisme epilèpsia paràlisi
al·lucinacions dolor entre els omòplats panteixos 
singlot caspa pell seca vertigen enuresi nocturna 
pèrdua de l'oïda llavis secs furóncols taques 
del fetge ferida en la cama genives sagnants molèsties 
respiratòries ciàtica atacs de plor idea de suïcidi 
inflament del turmell set patològica angoixa calvície visió 
doble dolors en la cara dificultats de concentració 
cames tortes irritació en el conducte urinari supuració d'oïdes 
xiulets en les oïdes rampes mal de gola picors al·lèrgia 
estrany quist sota la pell mans fredes mossegar-me 
les ungles ronquera obesitat gelosia vòmits 
restrenyiment insomni atacs de plor nocturns 
deteriorament de la memòria pus en els forats del nas i gota.

Claes Andersson

De Companys d'habitació (1974) dins de "Allò que es féu paraula en mi"

Edicions de la guerra, 1996

Més sobre l'autor, ací

CANÍBAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CANÍBAL

devorar-te merescudament, i sense contemplacions ni destorbs. abocar-me salvatgement a l'àpat de l'Amor. si et bellugaves, motor de l'instint, com la serp, d'una sola queixalada et tombaré. d'una de sola. devorar-te religiosament, obseqüentment, com animal afamat aplicat al convit. i no hi ha res més. sencerament menjar-te la seda del clatell, el tou dels teus vint dits, les nines dels tres ulls. llescar-te la carn de l'espatla amb les navalles de les xarpes. mossegar la carn rogenca i jove del pit: amb ullals de hiena l'esgarre i l'esbocine en mil fils de seda clara. i esberle els ossos que faran sa música petita, deliciosa, primitiva, com la crepitació de la llenya. obrir-te les venes com qui descorre les cortines de la sang. beure tots els sutzes sanadors. assecar-te. escurar la carn de les clavícules com flautes i rosegar-les i asclar-les i tastar-ne devotament les miques. i així, amb cada costella. xuclar victoriosament i calmosament el mollet de cada vèrtebra, el suc del teu ésser. som el que mengem, em dic amb esperança, per acabar l'àpat amorós del teu cos i no deixar de tu ni una engruna de record sense pair. però fer-ho tot tan tendrament i càlidament com ho faria un bebé de tigre que després somnia sobre parpelles de gespa de llet.

Pau Gratacòs

El radical descrèdit de les cendres

Edicions Brosquil, 2006