EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 18 de novembre de 2016

PI YING

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Pi ying 

A penes pell, a penes rou, 
a penes deix sota el llençol, 
claror en tu, forats en mi, 
era xinesa cada ombra. 
A penes cor, puny de titella, 
quina obaga, contra els murs, 
els ulls de la paraula aigua! 
Per què no apagaven, de purs, 
cap ni un de tants silencis? 
Per què incendiaven el món? 
Eriçada responia la besllum 
poc perceptible, àgil, d'una mà: 
la gràcil manera de torcar-te, 
els destres dits entre les cames, 
el vol retràctil dels canells, 
l'empremta, al gest, del zel i l'hàbit. 
Raó empomàveu, Wittgenstein i tu:  
hi ha coses que no poden ser dites.  
Des del fum d'un bull ressonen  
—espurnes negres que s'envolen  
com un lent seguici de formigues  
amb les nines dilatades. Màscara  
és el foc que atzabeja tanta llum.


Josep Porcar
Nectari
Edicions del buc, 2016
Més sobre l'autor, ací i ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada