EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 2 de novembre de 2016

CANÍBAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CANÍBAL

devorar-te merescudament, i sense contemplacions ni destorbs. abocar-me salvatgement a l'àpat de l'Amor. si et bellugaves, motor de l'instint, com la serp, d'una sola queixalada et tombaré. d'una de sola. devorar-te religiosament, obseqüentment, com animal afamat aplicat al convit. i no hi ha res més. sencerament menjar-te la seda del clatell, el tou dels teus vint dits, les nines dels tres ulls. llescar-te la carn de l'espatla amb les navalles de les xarpes. mossegar la carn rogenca i jove del pit: amb ullals de hiena l'esgarre i l'esbocine en mil fils de seda clara. i esberle els ossos que faran sa música petita, deliciosa, primitiva, com la crepitació de la llenya. obrir-te les venes com qui descorre les cortines de la sang. beure tots els sutzes sanadors. assecar-te. escurar la carn de les clavícules com flautes i rosegar-les i asclar-les i tastar-ne devotament les miques. i així, amb cada costella. xuclar victoriosament i calmosament el mollet de cada vèrtebra, el suc del teu ésser. som el que mengem, em dic amb esperança, per acabar l'àpat amorós del teu cos i no deixar de tu ni una engruna de record sense pair. però fer-ho tot tan tendrament i càlidament com ho faria un bebé de tigre que després somnia sobre parpelles de gespa de llet.

Pau Gratacòs
El radical descrèdit de les cendres
Edicions Brosquil, 2006

2 han deixat la seua empremta:

Ramon Carrés Borràs ha dit...

Fantàstica
Felicitats!!

Calpurni ha dit...

Estic d'acord. Gràcies per la visita, Ramon Carrés.

Publica un comentari a l'entrada