EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 12 de novembre de 2016

ESTANCES

(Imatge pròpia)
XIII

El jorn que el sol s'apagui en l'horitzó sens mida,  
el jorn que tot s'esfondri per no aixecar-se més,  
jo et demanaré, Déu, per què m'has dat la vida,  
si tenies la idea de prendre-la després.
---

XVI

Rajant sang dolorosa deus viure, pobre cor! 
Si cada jorn coneixes un dolorós turment, 
i si la vida dura tan sols un curt moment, 
què hi fa dintre el cos meu, que marxa vers la mort?
---

XXI

En les coses de l'ànima marxem amb precaució 
sílenciosa, car, mentre tenim dents, llengua, orelles 
i boca, no devem servir-nos jamai d'elles 
més que per viure en una constant admiració.
---

XXVI

No tinc prou valor ni ciència                   
per anar enllà de l'ençà, 
ni tinc prou intel·ligència 
per viure sense pensar.
---

XLIX

Entrega't al plaer, mortal, sense recels: 
el món és un no-res i és un no-res la vida, 
i un no-res eixa volta composta de nou cels. 
Amar i beure és veritat: i tot l'altre mentida!
---

LX

A la vida m'han dut sens mon consentiment; 
he obert els ulls amb estupefacció immensa, 
i partiré, després de reposar un moment, 
sens saber el fi de la vinguda i la partença.
---


LXXXII

I ben tranquils a l'ombra dels arbres, mon aimia, 
amb una àmfora plena, un llibre de poesia, 
un pa i una cançó que em cantis, ten per cert 
que serà Paradís el que era abans desert.
---

CXIV

Fruïm! La vida fuig com si fos d'argent viu;
la joventut s'escorre com l'aigua d'un torrent; 
del plor del nen que neix al badall del morent, 
venim com una pluja i correm com un riu.


Omar Kayyam
Estances
Edicions del Mall, 1985
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Ramon Vives Pastor]

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada