(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L'espuma ha caigut enmig la transparència vegetal del paper.
Lenta es difon l'aureola amb llavis de foc.
Una feble combustió perfuma l'aire de canyella dolça;
Aroma nounat que la mort sempre acompanya.
L'atzar dibuixa la hipnòtica dansa que guinya al confí,
El brum lliscadís, fumejant, del connubi letal.
Testimoni del destí d'un objecte i de la curta existència d'una planta.
Espectre àuric de la veu inintel·ligible del temps.
Imatge en moviment de l'immens, llunyà, temps dels astres
i de l'estèril permanència infinita de Déu.
Atzar
La Forest d'Arana, 1991
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
La vaig conèixer en primer de carrera. Fa temps que no en sé res, d'ella.
Sembla que després d'aquest llibre va escriure un altre només.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada