 |
| (Soldats morts en una trinxera el 1918. Foto: Hulton Archive) |
VEGLIA
Cima Quattro il 23 dicembre 1915
Un'intera nottata
buttato vicino
a un compagno
massacrato
con la sua bocca
digrignata
volta al plenilunio
con la congestione
delle sue mani
penetrata
nel mio silenzio
ho scritto
lettere piene d'amore
buttato vicino
a un compagno
massacrato
con la sua bocca
digrignata
volta al plenilunio
con la congestione
delle sue mani
penetrata
nel mio silenzio
ho scritto
lettere piene d'amore
Non sono mai stato
tanto
attaccato alla vita
tanto
attaccato alla vita
---
VETLLA
Cima Quattro el 23 de desembre de 1915
Una nit sencera
llençat al costat
d'un company
massacrat
amb la seva boca
ensenyant les dents
girada al pleniluni
amb la congestió
de les seves mans
penetrant
el meu silenci
he escrit
cartes plenes d'amor
llençat al costat
d'un company
massacrat
amb la seva boca
ensenyant les dents
girada al pleniluni
amb la congestió
de les seves mans
penetrant
el meu silenci
he escrit
cartes plenes d'amor
Mai no he estat
tan
lligat a la vida
tan
lligat a la vida
Giusseppe Ungaretti
Més sobre l'autor, ací
(La versió catalana és a càrrec d’Àngel Carbonell)
[Poema pres del
mur de Facebook d’Angel Carbonell, el 29/5/2015]
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un poema que fa extremí i ens fa mal al cor!
Malgrat tot, no és pas estrany que la visió de tanta mort ens aferri a la vida...
Bon vespre, Jesús.
I com s'aferrem, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Que vaja bé la recuperació.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada