EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dijous, 23 de març de 2017

[MENTRE EL DESTÍ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
      Mentre el destí es materialitza nosaltres restarem tranquils asseguts damunt la gespa.
    Ens omplirem el pap de raons. Acabarem, taula parada amb vaixella de luxe, tips de tantes raons empassades amb forquilla d'argent a força de glops d'oblit.
    Aixecarem lentament els ulls i contemplarem el funicle tibant que ens manté lligats a la història.
Nel·lo Navarro
L'empremta dels ammonits
Ed. Brosquil, 2002
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que bonic, m'agrada la pòrosa poètica... Asseguts damunt la gespa, intentant recuperar els records que ens hem empassat a glops d'oblit...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Imatges molts poètiques les de Nel·lo.
Gràcies pel comentari.
Slut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada