CONSTANTS VITALS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sabeu que hi ha vegades que no entenc
allò d'anar morint? M'hi resisteixo.
Ben cert, sé que et degrades o que et cremes
i que l'aire és distint quan no el respires

que arribaran vesprades sense incendis,
que abocaré els instints als murs insípids,
i que un cop apartades les matèries
seré tan sols l'extint ésser que calla.

I què voleu? M'hi fot i no m'estic
de revoltar-me i creure que sóc viu
-vull dir, sóc viu del tot i avís d'estrèpit-,

reclamar-me en el deure d'aguantar,
d'obstinar-me a ser l'heura que als murs medri
i optar per cridar el mot que em desfibril·li.

Manel Marí

Tavernàries

Ed. Bromera, 2016

Més sobre l'autor, ací