 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
aquells cabells damunt coixins,
una memòria de fang
i els ulls gravats, l'argila
de l'aire. L'aigua i l'habitació
ben a les fosques,
renou proper de llençols;
la soledat, damunt del llit,
prest recuperarà
un trist reialme d'ossos i de pell.
Manuel-Claudi Santos
Les cambres vora la pluja
Edicions Alfons el Magnànim, 1991
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un cos només amb ossos i pell, una imatge gairebé fantasmagòrica...
Bon cap de setmana, Jesús.
És el que queda després d'un poema com aquest.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada