EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 11 d’abril del 2017

DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

 Entre dos rams de flors
                     (de foc les margarides
                     les roses d'ombra encesa) 
quina delirant arquitectura aquestes flames 
de bell perfum llunyer i visió verda.
                    Diagonal de la llum a la fosca.
                    Refrescants onades de rellotges. 
A cada límit de l'esguard, 
voltat de fulls deserts i amics 
bruts d'impotències o inicis, 
sota un lluent cercle els mots manuals, 
a l'escalf dels records, 
i emboirada l'estança 
pels alès de les eines, 
bubotes cordials que l'acompanyen
                    (cendrer i fum
                    llibres de neu petjada
                    ceràmiques com ulls
                    finestres estimades), 
l'home que escriu, aquest, 
s'escriu a si mateix d'ençà mil vides, 
es descobreix naixent 
a cada instant distint, 
repeteix obstinat 
la sempre delitosa artesania d'expressar-se.


Josep Piera
Mel-o-drama
Edicions 62, 1981
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Això és un mel-o-drama entre dos rams de flors...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Això sembla.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada