 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
en aquest instant d'incertesa,
com el fràgil sojorn del crepuscle
lluïa silent la seua ombra.
No hi havia res més enllà
per abrandar l'encenall
i habitar-lo de fumeres,
entrava fugaç la nit
a aquesta cambra oblidada
com un doll de campanes somortes,
i a l'enfonyall del paratge on vivien
els llavis cercaven un indret
per fer silencis
a cau d'orella.
Maria Jesús Yago
D'escuma ferida
Ed. Germania, 1993
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un vaixell que vogava en el silenci de les nits...
Bon vespre, Jesús.
I ho feia en silenci sense gosar molestar a la mar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada