EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 14 d’abril del 2017

[ENYOR DE MAGRANA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enyor de magrana obert de suc i roig,
sol en la boira alimara en mà,
caliu de llenya a l'albir del foc,
a la llar d'esbarzers atiant la llum.


Josep Sanchis
Tast de solitud
Ed. Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

Vicent Terol ha dit...

Bellesa en les paraules... Molt encertada la imatge.

M. Roser ha dit...

És un enyor molt especial aquest, de magrana oberta, de sol de caliu, de llum...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La magrana ofereix al poeta moltes possibilitats.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada