EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 1 de maig del 2017

[ENCARA NUA...]

(Imatge pròpia)
Encara nua 
m'acoste a la finestra, 
per espiar l'home 
que s'allunya carrer amunt, 
silenciant 
amb prou feines, el dringar 
d'unes quantes monedes. 

No només és l'amor 
el que aquí em reté 
justificant temptació i desvari,
sinó la teua manera d'estimar. 

¡Es fa de dia a Istanbul! 

Contemple fascinada 
els primers resplendors 
que trenquen amb la seua llum 
un laberint d'ombres.


María Teresa Espasa
Diario de sombras
Ed. Brosquil, 2006
Más sobre l'autora, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Sembla que és un lloc d'amors passionals...Potser per allò de "la pasión turca", he, he!

Calpurni ha dit...

Tots els llocs exhòtics en són, encara que d'amors passionals hi ha en qualsevol cantó.
Gràcies pel comentri.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada