 |
| (Imatge pròpia) |
Sl TU NO LA MIRAVES
ARRIBAVEN ONADES sense fred,
acostaven la nit i no ho sabien.
Els pins fugien cap al nord, vençuts
pel llevant sense treva.
No aquella tarda, amor, no aquella,
que l'aigua sense tu venia trista
i es moria en miralls vermells i grisos,
sense memòria teva, sense mans
perdudes a l'escuma. No semblava
que alguna cosa dins pogués ser viva
si tu no la miraves.
Olga Xirinacs
Suite marítima dins d'"Óssa major". Poesia completa (1977-2009)
Ed. Òmicron, 2009
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Molt bonic aquest poema de l'Olga...M'imagino els pins fugin simbolicament nord enllà empesos per la llevantada! Amb l'amor al costat, el mar
sembla més bonic...
Bon dia, Jesús.
Olga escriu molt bé. És molt sincera.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada