 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
de dolls de coure i joc,
se centra en mi;
els rovells celestials ens
anomenen, quan les nostres
veus-misteri
arrenquen pèls al vidre.
Separats, avancem per camíns
veïns, on cel i brau, batejats
amb forques,
somriuen;
sento prop el teu lluny,
un raig m'acarona tranquil.
Miquel de Renzi
Tres fan la centena
Edicions del Mall, 1978
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada