EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 27 de juliol del 2017

[EM COMMOU EL MISSATGE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Em commou el missatge de la llavor damunt la pedra,
el pol·len inútil, les fulles caigudes que preguen un lloc 
on exhalar l'últim alé. 
Em parla la tija de la flor tallada, la soca seca, el destí de la llenya, 
la cendra. 
Conservarà sempre per denunciar la insensatesa algun caliu, 
un bri de veu.

L'he arxivat en la memòria com una flama 
                           que fondrà la neu del pitjor dia de tempesta.


Francesc Adrià Oliver Diéguez
Més enllà del silenci
Aula de poesia de la Facultat de Filologia de València, 2009

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És ben curiós com la vida pot arrelar en els llocs més inhòspits...Tot un exemple de supervivència!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

ës veritat perquè la vida és constància.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada